L’estudi de l’impacte social en el marc de la docència i la recerca en enginyeria civil

La construcció d’infraestructures desencadena una sèrie d’impactes -directes i indirectes o induïts-, positius i negatius que modifiquen l’espai on es desenvolupen les activitats econòmiques, les formes de vida i els hàbits de la societat afectada. Amb això s’inicia un procés de transformació més o menys dinàmica, però sempre irreversible. La docència i la recerca en aquest àmbit fa més de tres dècades que és va iniciar al LESEC de l’ETS de Camins, Canals, i Ports de Barcelona i des d’aleshores compta amb docència des del grau, al tercer cicle. S´han dirigit tesis de doctorat d’aquest tema i una sèrie de tesines de final de carrera: http://www.itt.upc.edu/lesec. L’objectiu d’aquesta línea de recerca es introduir l´importancia de l´impacte social en els estudis d´impacte ambiental i sensibilitzar sobre les transformacions socials impulsades per la construcció d’infraestructures. Per altre banda, es tracta de desenvolupar la capacitat crítica y de reflexió de l’alumne en l’àmbit de la docència, amb l’observació i anàlisi del medi social i fer que comprengui que les obres d’enginyeria civil provoquen canvis i que es poden orientar a buscar solucions consensuades amb els actors socials en presència. En la nostra línia de recerca es permet constatar que, des d’un punt de vista territorial, a més dels impactes ambientals i morfològics, les infraestructures produeixen una sèrie d’impactes induïts (canvis en la jerarquia de la xarxa d’assentaments i en els factors de localització de les activitats econòmiques, potenciació de certes àrees i marginació d’unes altres, etc.), i tanmateix, impactes induïts en l’economia (modificació en el nivell de renda, en el nombre i nivell de la població activa, inducció d’activitats econòmiques, etc.). Es determinen les infraestructures con elements de canvi de la societat implicada i s’identifiquen els agents d’aquest canvi als promotors, gestors, beneficiaris, afectats. En definitiva, es tracta de comprendre el rol de les infraestructures des de les relacions i els interessos socials, ambientals, polítics, econòmics, i , en conseqüència l’objecte de la dialèctica, els conflictes i les estratègies que es generen.Peer Reviewe

La Participació social en els plans de mobilitat de la UPC

El Pla de Mobilitat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (PMETSAV) i el Pla del Campus del Baix Llobregat (PMCBL) formen part d’un conjunt de plans de mobilitat sostenible que s’estan elaborant en els campus de la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del LESEC, integrant de l’equip redactor d’aquests plans, s’està contribuint al desenvolupament metodològic de la participació que, com ja reconeix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, esdevé un element clau en el moment de realitzar estudis de diagnosi i concretar les posteriors propostes d‘actuació. L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar l’experiència participativa aplicada a cadascun d’aquests plans i avaluar-ne els resultats obtinguts en la fase de diagnosi, que permet extreure’n una sèrie de lliçons per a futurs processos planificadors

Beach users’ perceptions of coastal regeneration projects as an adaptation strategy in the western Mediterranean

Some coastal environments facing climate change risks are starting to be managed with nature-based solutions (NBS). Strategies based on the rehabilitation of green infrastructures in coastal municipalities, such as renaturalization of seafronts, are considered adaptive to the effects of climate change but may cause misconceptions that could lead to social conflicts between the tourist sector and the society. A survey was carried out to study user perceptions on the effects of climate change, preferences for adaptation strategies, and the assessment of projects of dune reconstruction. We find that while beach users recognize the benefits of NBS for environmental conservation and storm protection, they show little concern about possible effects of climate change on recreational activity and have limited understanding about the protective capacity of NBS. Thus, a greater effort must be made to better explain the effects of climate change and the potential benefits of NBS in coastal risk management.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

L’Avaluació de l'impacte social en els processos de construcció d'infraestructures i reforma urbana

La intervenció territorial en la construcció de noves infraestructures i la localització d’activitats en els processos d’urbanització, desencadenen una sèrie d’impactes socials i ambientals -directes o induïts- positius i negatius. La modificació de l’espai on es desenvolupen les activitats econòmiques i les formes de vida, afecta també la qualitat de vida i els hàbits de la societat. Així s’inicia un procés de transformació més o menys dinàmica, però sempre irreversible. Aquest conjunt d’efectes requereix una avaluació de l’impacte, per després integrar-la tant en la planificació territorial i urbanística com en la projectació de noves infraestructures, que consideri previsions en un llarg horitzó temporal i diferents escales espacials. En aquest àmbit, les metodologies d’estudi d’impacte s’ha plasmat en una línia de recerca desenvolupada des del Laboratori d’Estudis Socials de l’Enginyeria Civil (LESEC), del Departament d’Infraestructura del Transport i Territor

Collaborative workshop: sustainable civil engineering proposals for real settings

The objective is to familiarize students with real civil engineering problems as posed by social agents (e.g. a city council, a neighbourhood association, etc.) and to foster social responsibility, active and cooperative learning, teamwork and sustainability. A multidisciplinary team accompanies students in finding solutions to problems affecting a region, with the goal of training them in how to sensitively deal with complex urban realities and understand the possible impacts and conflicts of their projects for their region and society. Methodologically, this training strategy is based on active teamwork and cooperation applied to a real case. It is also influenced by service learning in that local stakeholders explain their problems to the students and ask for solutions. This initiative is not part of any study plan but is a complementary teaching activity organized by the Civil Engineering School of Barcelona and worth 3 ECTS for participating students. In 2016-2017, the workshop —covering problems related to harbour design, water quality, pedestrian bridges and retaining walls— as conducted in Marina d’Empuriabrava on the Costa Brava, proving to be a very satisfactory experience for students, teachers and local stakeholders in terms of learning and proposals. In 2017-2018 the workshop has been held in El Vendrell (Tarragona). In the next, editions, it is planned to make ongoing improvements in terms of time organization and teamwork evaluation.Postprint (published version

Espais vius: una experiència participativa per l’aprenentatge de la sostenibilitat urbana

Espais vius és una iniciativa d’aprenentatge participatiu per sensibilitzar i transformar des de l’anàlisi de la intervenció urbana i de les actuacions en infraestructures. El principal objectiu és formar professionals sensibles a una realitat urbana complexa i crítics amb els impactes socioambientals i urbanístics que es poden generar. S’ha dissenyat una estratègia d’aprenentatge que combina instruments docents més convencionals (seminaris i sortides) i tècniques d’aprenentatge cooperatiu (tallers a l’aula i cas d’estudi). Dinamitzat a través del web Espais Vius (http://espaisvius.itt.upc.edu), s’estimula un debat obert i continu entorn un cas d’estudi treballat a l’aula. El primer cas d’estudi pren forma en els espais oberts del Campus Nord i el seu teixit urbà, en l’anomenada experiència Living Campus. També s’han tractat altres casos com la transformació del Poblenou i el 22@ i el Parc Lineal de la Sagrera. L’experiència, aplicada a més de 150 estudiants, es valora satisfactòriament per tots els seus participants. Des de l’equip docent es reconeix la millora de l’aprenentatge quan s’implica a l’estudiant a realitats urbanes properes. L’ús del web esdevé un element estimulant per l’estudiant i de gran practicitat pels docents.Peer Reviewe

Public perception and social network analysis for coastal risk management in Maresme Sud (Barcelona, Catalonia)

The final publication is available at Springer via http://dx.doi.org/10.1007/s11852-014-0341-0Understanding the governance system, stakeholder relationships and perceptions of coastal landscape risk is essential to improving the sustainability of coastal environments. Our main objective was to analyse social networks for the Maresme Sud coastal area in Catalonia and examine public perceptions of risk in order to shed light on how the current governance system could be improved to promote more adaptive coastal landscape risk management. Our methodology was based on semi-structured interviews of key stakeholders and a social network analysis, which provided context-based information on stakeholder interactions and power relationships and the transfer and diffusion of different types of knowledge. In Maresme Sud, the strong presence of public bodies makes the integration of more adaptive and innovative discourses in coastal management practices more difficult. The role of supra-local stakeholders, currently poorly represented in the network, should be enhanced. Coastal partnerships could also act as bridging organizations to facilitate learning, cooperation and knowledge exchange among stakeholders.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Taller col·laboratiu per acostar els estudiants de l´àmbit d'enginyeria civil i ambiental a problemàtiques reals

L'objectiu és acostar l'estudiantat a problemes reals de l'enginyeria civil a proposta d'un agent del territori per fomentar les competències de treball en equip, la sostenibilitat i el compromís social. Per això, s'ha dissenyat un taller basat en l'aprenentatge actiu i cooperatiu, on un equip multidisciplinar acompanya als estudiants per trobar solucions a les qüestions plantejades des del territori. El curs anterior es va fer a Empuriabrava i enguany s’ha portat a terme a El Vendrell amb una valoració positiva per part de tots els estudiants.Postprint (published version

La integración del cambio climático en la planificación de los riesgos ambientales en el litoral catalán

Los riesgos que afectan el litoral como la erosión de playas, la inundación y la contaminación marina se pueden ver agravados por los efectos del cambio climático. Tener mecanismos de respuesta adecuados requiere un sistema de planeamiento integrado, multinivel, holístico, multi-riesgo. El objetivo de esta investigación, dentro del Proyecto Pairis-Clima, es analizar el sistema de planeamiento para hacer frente a los riesgos que afectan al litoral catalán y evaluar la integración del cambio climático. Los resultados apuntan a una planificación de la prevención y de la emergencia de los riesgos fragmentada y poco coordinada en diferentes niveles institucionales y sectoriales. La componente del cambio climático le añade complejidad a la cuestión. Todavía ausente en la planificación de la emergencia, se encuentra de manera explícita pero sólo a nivel formal en la normativa costera, mientras que en la planificación hidrológica y en la evaluación ambiental estratégica los avances parecen más significativos. Actualmente dos leyes catalanas en redacción, la del cambio climático y de litoral abren nuevas expectativas para mejorar en este campo.Those risks affecting our coasts such as beach erosion, flooding and marine pollution can be aggravated by climate change. Having adequate response mechanisms requires an integrated, holistic, multi-risk planning system. It should incorporate different phases of risk management, from prevention to emergency, with the participation of a wide range of authorities. This research aims to analyze the statutory planning system to cope with risks affecting the Catalan coast (northwestern of the Mediterranean Basin) and evaluate the level of integration of climate change in this legislation. The results show a fragmentation and a poor coordination between the prevention planning and the emergency planning and the different institutional and sectoral levels. The component of climate change adds complexity to the issue at stake. Still absent in emergency planning , it is explicitly but only on a formal level in the coastal legislation, while in the water planning and strategic environmental assessment advances seem more significant. Currently two Catalan laws in elaboration, the climate change law and coastal planning law generate new expectations to improve in this field.Proyecto PaiRisClima (CGL2014-55387-R) financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad. Gobierno Español

Análisis de la percepción social para la ordenación de un espacio litoral: la ampliación del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Girona

La evaluación de problemas y conflictos que afectan a la ordenación de las áreas protegidas han impedido una comprensión profunda de la dimensión social. Analizar las percepciones y las actitudes frente a las estrategias puede producir información pertinente para mejorar la gestión de estos espacios. Esta comunicación presenta los resultados de una investigación llevada a cabo en el ámbito del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, en la Costa Brava, Girona, donde una propuesta para ampliar el perímetro del área protegida ha creado un conflicto social grave. Nuestro principal objetivo es explorar la percepción local frente a esta actuación con el fin de profundizar en las causas principales del conflicto y rechazo social. La investigación ha recogido la opinión sobre el problema y la percepción frente a los impactos socioeconómicos y ambientales de la propuesta de ampliación. Se trata básicamente de un análisis de percepción social sobre la base de una encuesta cualitativa con los actores locales. Los resultados muestran diferentes posiciones sociales frente a la solución propuesta. Esencialmente, la intervención es la sensación de amenaza para el futuro de varias actividades socio-económicas (agricultura y turismo). Por otra parte, la desconfianza en la administración pública ha reproducido la aparición de un viejo conflicto.Postprint (published version